La lluna de la Nata

Hi ha excursions que es poden fer qualsevol dia de l'any. Aquesta, en canvi, sembla pensada expressament per a les nits d'estiu.

Quan la calor afluixa, els camps comencen a refrescar-se i la Lluna s'enfila damunt les carenes del Montseny, caminar es converteix en una experiència completament diferent. Els camins són els mateixos, però el paisatge canvia. Les masies apareixen entre les ombres, els boscos es tornen més silenciosos i els camps semblen estendre's fins molt més enllà del que ho fan durant el dia.

La ruta que us proposo recupera el recorregut d'una de les caminades de «Clar de Lluna» que, ja fa uns anys, organitzava l'agrupació Amics de Sant Antoni. És una volta senzilla, sense grans desnivells ni dificultats tècniques, que ens permet descobrir una part del territori sovint poc transitada, tot caminant entre dos indrets amb una llarga història al darrere.

Sortirem de Sant Antoni de Vilamajor i arribarem fins a Sant Joan de Sanata. Dit així pot semblar un recorregut qualsevol, però en realitat caminarem entre dos nuclis que expliquen bona part de la història d'aquest racó del Vallès.

El punt de partida és Sant Antoni de Vilamajor. Tot i que avui és un poble ben consolidat, el seu origen és relativament recent si el comparem amb la veïna Força de Vilamajor. Al segle XIII, en un indret conegut com a Vila Goma o Vilalgoma, ben situat al costat dels principals camins de la contrada, hi va començar a créixer una Vilanova que amb els segles acabaria donant lloc a l'actual nucli de Sant Antoni.

El nostre destí serà Sant Joan de Sanata, un petit veïn at rural de Llinars del Vallès envoltat de camps, masies i boscos. Oficialment continua conservant el seu nom complet, però la gent de la contrada fa generacions que l'anomenem simplement “la Nata”. Potser perquè és més curt -i dolç!-. Potser perquè sona més proper. Sigui com sigui, avui encara és el nom que més sentireu si pregunteu als veïns.

Comencem davant de l'església de Sant Antoni. Baixem per la carretera en direcció a Llinars sense abandonar encara el nucli urbà i, a l'alçada del carrer Granollers, girem a la dreta per prendre el camí de terra que mena cap a can Costa.

De seguida deixem enrere les darreres cases del poble i baixem cap al sot de la riera de Vallserena. El camí és ample i fàcil de seguir. Can Cortera queda a la nostra dreta mentre anem perdent alçada fins a arribar a la riera. La travessem i continuem pel camí principal, deixant ara can Borrec a l'esquerra.

A poc a poc el terreny torna a enfilar-se. El camí serpenteja entre camps i petites clapes de bosc fins a assolir un gran camp obert situat a la serra de can Diviu. És un bon lloc per aturar-se un moment i mirar enrere. La plana de Vilamajor s'estén als nostres peus i, si la nit és clara, les llums dels pobles dibuixen una geografia ben diferent de la que veiem durant el dia.

És precisament en aquests indrets on la tradició popular situa una de les versions més conegudes de la llegenda de la Lluna en un cove.

Expliquen que un hereu de can Daviu —actualment coneguda com a can Diviu— s'havia obsessionat tant amb la Lluna que volia fer-la seva. Durant nits i nits va intentar atrapar-la sense èxit. Fins que un dia va veure el seu reflex en una bassa i va pensar que s'hi havia enfonsat. Convençut que podia rescatar-la, va córrer a buscar un cove i va provar d'extreure-la de l'aigua. Però cada vegada que aixecava el cove, l'aigua s'escolava pels forats i la Lluna continuava allà. La història, amb variants diferents, es repeteix en molts indrets del país, però aquí podria formar part de l'imaginari popular des de fa generacions.

Continuem caminant.

Al costat del camp prenem el camí que trenca a la dreta i s'endinsa dins un bosc mixt de pins i alzines. Quan arribem a una bifurcació, el camí de la dreta baixa cap a can Soler, però nosaltres seguim a l'esquerra, resseguint la carena en direcció a can Sagristà.

Passada la casa, trobem a mà esquerra el camí que baixa per can Cuquitos cap a la pista asfaltada de Sanata. Quan hi arribem girem a la dreta en direcció a la fàbrica de fusta Mafosa, coneguda també com a Tecmasa.

Just passada la fàbrica prenem el camí asfaltat que surt a l'esquerra. A partir d'aquí el recorregut acompanya la línia del ferrocarril. Caminem paral·lels a la via, sempre pel mateix camí, deixant successivament can Collet de Baix, can Margenat i can Felip a la nostra esquerra.

El paisatge també ha canviat. Els boscos han deixat pas a una plana agrícola més oberta, esquitxada de masies i camps de conreu. És el paisatge característic de Sanata, modelat durant segles per una activitat agrícola que encara avui és ben visible.

Finalment arribem a Sant Joan de Sanata.

L'esglesiola apareix discreta, envoltada pel seu petit nucli rural. Els lectors d'aquesta revista segurament ja la coneixen, perquè ens hi hem aturat en alguna altra ocasió. Tot i la seva senzillesa, continua sent un dels elements patrimonials més emblemàtics d'aquest sector de Llinars.

Després de visitar-la seguim el camí principal. Deixem ca l'Andreu a l'esquerra i can Martori, també coneguda com a cal Rei, a la dreta. Poc després, sota la línia elèctrica d'alta tensió, trobem un camí que baixa cap a l'esquerra en direcció a can Novell.

El seguim fins al fons del torrent.

Aquí encara es poden observar les restes d'una antiga sínia de sang. Avui només en queden alguns testimonis, però permeten imaginar el funcionament d'aquest enginy tradicional. Un animal feia voltes de manera constant accionant un mecanisme que permetia elevar l'aigua del pou. Era una feina lenta i repetitiva, però imprescindible per garantir el subministrament d'aigua a les explotacions agrícoles abans de l'arribada dels sistemes moderns de bombeig.

Continuem endavant i comencem a pujar sota el bosc cap a la serra de can Tabola. El camí guanya alçada de manera progressiva fins a retrobar la pista asfaltada de Sanata.

Ara només ens queda iniciar el retorn.

Baixem deixant les granges de can Cases a la dreta i, quan arribem al pla, prenem el camí que surt a la dreta. Passem prop de can Jep i de can Tabola i continuem avançant pels camps oberts en direcció a can Diviu.

Abans d'arribar a la masia, avui enrunada, el camí s'enfila cap al camp Gran. Aquest és el mateix indret per on havíem passat força estona abans, de manera que retrobem un paisatge que ja ens resulta familiar.

Des d'aquí només cal desfer el camí seguint les mateixes passes que ens han dut fins a Sanata. Les llums de Sant Antoni acabaran reapareixent davant nostre mentre deixem enrere camps, boscos i masies.

La volta es pot completar còmodament en poc més de dues hores. Però el temps, en una caminada nocturna, acostuma a tenir poca importància. La gràcia és avançar sense presses, deixar que la nit transformi el paisatge i gaudir d'un territori que durant el dia sembla un i que sota la llum de la Lluna es mostra completament diferent.

Si teniu ocasió, proveu de fer algun clar de lluna. Aquest o qualsevol altre. Descobrireu que no cal anar gaire lluny per trobar racons que, quan es fa fosc, semblen nous de trinca.

Bona ruta!

Recomanacions:

Dificultat: Baixa

Recorregut: En forma de Q, d’uns 10 km.

Desnivell: Sant Antoni de Vilamajor (270 m). Riera de Vallserena (210 m). Sant Joan de Sanata (250 m).

Durada: Unes dues hores.

Si no coneixeu la ruta, millor fer-la primer, de dia, defugint les hores de calor. Respecteu les propietats privades i cartells (gossos lligats, etc.)

Porteu aigua i calçat còmode. La lluna plena il·lumina, però, per si de cas, és recomanable portar una llanterna. Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.