Calor, calor, calor!

A la fonda on estiuejàvem de petits, al costat de la recepció, hi havia un càntir de terrissa. Estava sobre un plat esmaltat i decorat amb motius florals. I tot i ser molt gran per la meva edat, me les enginyava per beure-hi a galet. En una època a on els aires condicionats no eren gaire freqüents, m’agradava molt la seva aigua freda que contenia.

Un càntir refreda l’aigua de dins perquè, quan fa calor, passa aigua de dins cap a fora i deixa que s’evapori. I l’aigua, quan passa de líquid a gas, com que requereix energia, refreda el seu entorn. Els que heu tingut aquests objectes a casa, també sabeu que no tota l’aigua que surt s’evapora i que cal posar un plat a sota per evitar que es taqui la taula.

Quan suem, les persones fem el mateix que els càntirs. L’aigua que tenim a la superfície de la pell quan suem s’evapora, per fer-ho agafa energia de l’entorn (sobretot de la pell) i, així, ens acaba baixant la temperatura. La força d’aquesta baixada depèn tant de la temperatura que hi hagi com de la humitat ambient i les condicions de vent. L’aigua s’evapora molt de pressa si fa molta calor, si l’ambient és molt sec i si fa vent. I s’evapora molt lentament en cas contrari.

Els nostres processos biològics generen calor. Ho fem quan mobilitzem els nostres músculs, com sabem si som dels que fem esport. Ho fem amb la digestió, com hem comprovat després d’un dinar copiós a l’agost. I ho fem encara que ens pensem que no fem res. Les nostres cèl·lules cremen combustible (glucosa, greixos) per funcionar. Si no eliminéssim la calor que generem, la nostra temperatura aniria pujant i pujant, fins a un punt que la vida no és possible.

De la mateixa manera que un plat acabat de cuinar, podem perdre temperatura mitjançant la radiació (tot cos calent emet radiació infraroja), la convecció (amb l’aire que es desplaça i s’emporta la calor amb ell) i la conducció (amb el traspàs de calor a una superfície freda o a una piscina en la qual ens submergim). Aquests mecanismes funcionen quan hi ha prou diferència de temperatura entre nosaltres i el que ens envolta. Quan la temperatura de l’aire més s’apropa a la de la nostra pell, que pot estar entre 33 i 35 graus, menys poden fer aquests mecanismes. És quan activem el “pla B”, és a dir, la suor.

Però el pla B té un parell de punts febles. D’entrada, només funciona si l’aigua de la pell es pot evaporar, i això no depèn només de la temperatura, sinó també de la humitat de l’aire. Un aire ple de vapor d’aigua té dificultats per absorbir-ne més. Ho reconeixem quan tenim la suor enganxada a la pell i regalimant-nos i mullant la roba. És per això que un dia de 30 graus amb molta humitat és més perillós que un de 38 graus sec. L’altre punt feble té a veure amb la disponibilitat d’aigua. Si no estem prou hidratats, el cos pot decidir que no malbaratarà aigua.

Si fas esport a l'estiu, tot el que hem anat veient es tradueix en consells molt concrets. El primer és no esperar a tenir set per beure: quan comencem a tenir set, ja portem entre un 1% i un 2% de dèficit i el rendiment ja ha començat a baixar. El més eficaç és beure abans de començar, fer-ho a glops petits i regulars durant l'esforç i continuar reposant líquids després, encara que ja no tinguem set.

L'horari també hi compta molt. Entrenar a primera hora del matí o a última de la tarda, quan la calor (i sovint també la humitat) afluixa una mica, redueix molt la pressió sobre el nostre "pla B". I la roba també hi juga un paper: els teixits tècnics transpirables ajuden precisament a allò que hem anat repetint tota l'estona, que la suor pugui evaporar-se amb facilitat, mentre que la roba ajustada o que no transpira fa l'efecte contrari.

Si l'entrenament és llarg, també ajuda a refredar-se activament a les pauses: aigua freda al clatell, als canells o a les temples accelera l'evaporació i dona una empenta extra al sistema. I val la pena conèixer els senyals que indiquen que el cos ja no se'n surt: mareig, confusió o, paradoxalment, deixar de suar de cop enmig de l'esforç. Aquest últim és el més seriós de tots, perquè vol dir que el sistema ha claudicat del tot, i toca parar immediatament.

Una última cosa: si fa pocs dies que ha arribat la calor forta, el cos encara no s'hi ha acostumat. Calen entre una i dues setmanes d'exposició progressiva perquè aprengui a suar més i millor. Així que els primers dies de cada onada de calor convé ser una mica més prudents que la resta de l'estiu.

No us direm que us emporteu un càntir quan aneu a fer esport a l’exterior en ple estiu. Però sí que tingueu accés a aigua i us hidrateu.