En un article anterior tractàvem el conegut “doorway effect”, traduït com a efecte porta o efecte llindar. Ens referíem a aquella situació tan habitual en què anem a buscar alguna cosa a la cuina i, just en travessar la porta, ens oblidem completament del que anàvem a fer. “Què hi faig jo aquí?”.

Lluny de ser un error o un defecte del cervell, és un mecanisme del tot normal i funcional. El nostre cervell no funciona com un ordinador que ho desa tot automàticament: prioritza, organitza i contextualitza. Quan canviem d’habitació, entén que també canviem de context, i fa una mena de reinici per adaptar-se a la nova situació. D’aquí ve que, quan tornem al menjador, recuperem el record: hem retornat al context anterior.

També sabem que no oblidem qualsevol cosa. Si el que havíem d’anar a buscar era una ampolla de cava per a una celebració important, segurament no ho oblidarem pas. Perquè el cervell també ordena la informació segons la rellevància emocional i l’interès que hi posem. Com passa quan estudiem: allò que ens interessa s’aprèn amb més facilitat; allò que repetim moltes vegades, encara més.

Doncs bé, passar de les vacances a la tornada a la feina o la rutina és com passar la porta de la cuina. És un canvi de context, un llindar simbòlic. És un moment clau per reiniciar objectius, revisar prioritats i renovar rutines.

I com que el cervell i el cos estan preparats per adaptar-se, és un bon moment per fer petits canvis, cuidar-se millor, escoltar-se d’una altra manera.

La vida social i laboral recupera el seu ritme. Escoles, reunions, projectes, terminis, activitats. De cop tornen les dates, els compromisos i els horaris tancats. Passem de la lentitud estival a una reobertura total. Correus, notícies, xarxes socials… Tot es reactiva de cop. L’agenda va al màxim.

Les expectatives també estan molt altes. Ens autoimposem objectius de millora i canvi. Menjar millor, fer més esport, llegir més. A la pressió externa, li sumem la pressió interna.

Per acabar-ho d’arreglar, el ritme circadiari també es veu afectat per la pèrdua de llum solar. El cos pot interpretar que cal fer més coses en menys temps.

I nosaltres encara estem a mig gas. Què podem fer?

Primer de tot, hem de ser realistes. No podem fer-ho tot ni fer-ho tot de cop. La primera cosa que hem de fer és prioritzar. Hi ha tasques imprescindibles, com poden ser la feina o portar els fills a l’escola. Però n’hi ha d’altres, com moltes reunions socials o familiars, que potser no ho són tant. Entre aquestes, hem d’escollir aquelles que realment millorin el nostre dia a dia. Dir “no” a algunes activitats ens pot estalviar un estat d’estrès des de la primera setmana de la tornada.

La segona cosa que podem fer és netejar, tant l’espai físic com el mental. L’entorn on vivim ens afecta més del que sovint creiem. Un ambient carregat o desordenat genera tensió, desgast i desconcentració. Ordenar un escriptori, buidar un calaix o reorganitzar un racó pot ajudar-nos a clarificar-nos per dins. El mateix passa amb la neteja digital: eliminar correus, arxius o aplicacions innecessàries és una manera de fer espai mental. I treure allò que ja no ens serveix —objectes, dades o hàbits— és també una forma de cuidar-nos.

Com a tercera cosa, hem d’escoltar-nos. És un dels gestos més simples i alhora més poderosos per cuidar-nos. És molt fàcil entrar en automàtic i intentar adaptar-nos al ritme frenètic sense preguntar-nos com estem realment. Estem menjant perquè tenim gana o perquè estem estressats? Ens fa falta més exercici o més descans? Quan sentim la pressa o la inèrcia, ens podem preguntar: realment vull fer això ara? Ho faig per compromís, per hàbit o per necessitat? Com ens deien els nostres avis, comptem fins a deu abans de reaccionar. El cos ens parla i només cal que l’observem. Potser tenim la mandíbula tensa o les espatlles encongides? Sovint hi ha senyals físics senzills que ens permetran saber com estem. També ens podem preguntar directament, amb frases concretes com “què em faria bé avui?”.

Com a quarta cosa a fer, pots crear una nova rutina que s’adapti a tu. Sense pressió ni exigència. Només per recuperar ritme, a poc a poc. Per exemple, esmorzar sense pantalles, posar música mentre preparem el sopar o llegir un llibre en paper deu minuts abans d’anar a dormir. Un petit moment de plaer conscient cada dia és una forma d’autoestima.

I, finalment, pots compartir. Renovar-se no ha de ser un projecte en solitari. Quan compartim allò que ens preocupa, que volem canviar o que simplement ens costa, ens sentim menys sols i més compresos. Parlar amb algú de confiança del que estem provant de fer, escoltar altres maneres de fer les coses o posar paraules a com ens sentim ens ajuda a relativitzar i a sostenir el canvi. Fins i tot crear petits rituals compartits —com caminar plegats, cuinar junts o planificar el cap de setmana— pot donar-nos una estructura més amable.

Tornar de vacances no és fer marxa enrere, sinó continuar amb una nova consciència. Travessar una porta ens convida a redefinir objectius i cuidar-nos d’una altra manera.