És bo o és dolent jugar amb la terra? Depèn.
Durant dècades, s’ha teoritzat que la canalla necessita embrutar-se una mica, és a dir, exposar-se al món microbià, perquè el seu sistema immunitari es desenvolupi completament. Es coneix com la "hipòtesi de la higiene", avui coneguda com a “hipòtesi dels vells amics”. Aquesta idea s’ha anat reforçant a mesura que les taxes d'al·lèrgies i asma en la infància han augmentat dràsticament a les ciutats dels països occidentals industrialitzats, mentre els nens criats en granges continuen tenint taxes molt baixes.
El sistema immunitari és l’encarregat de detectar i anul·lar qualsevol amenaça a la nostra salut (bacteris patògens, virus, fongs patògens, paràsits i cèl·lules danyades o canceroses). Quan s’equivoca i ataca coses que no són una amenaça, com per exemple pol·len, estem parlant d’al·lèrgia.
El sistema immunitari té dos braços separats. Per un costat té un braç defensiu que és el que detecta i elimina patògens. És molt flexible i pot aprendre a combatre qualsevol cosa nova, inclòs el xarampió o un virus inventat en un laboratori. Per l’altre costat, té un braç regulador que determina què és el que no s’ha d’atacar. Una de les primeres coses que aprèn a no atacar, fins i tot abans de néixer, és les cèl·lules del propi cos.
Durant l’embaràs, el nostre sistema immunitari rep anticossos de la mare. Aquests anticossos són els que ella ha anat produint durant tota la seva vida. En néixer, portem a la sang el registre immunitari de la mare, una mena d’immunitat “de sèrie”.
En néixer, ens enfrontem a un món nou amb moltes coses noves, algunes de bones i algunes de dolentes. Amb la immunitat de la mare podem contrarestar amenaces que ella s’ha trobat (un bacteri patogen conegut, un virus conegut...). Per evitar que el braç defensiu ataqui qualsevol cosa nova, des del naixement fins als sis mesos, el braç regulador està configurat al màxim i anul·la els seus atacs. Això és així perquè, de cop, rebem milions de microorganismes que configuraran la nostra microbiota, els antígens de la llet materna i antígens ambientals que ara per primera vegada arriben en quantitats importants, com pol·len, àcars o terra.
A partir dels sis mesos, arriben molts més microorganismes amb el canvi de l’alimentació i amb una interacció més gran amb l’entorn. El braç defensiu va madurant i el braç regulador va reduint la seva hiperactivitat inicial. És el moment en què el sistema immunitari ha d’aprendre a distingir entre el que és una amenaça real i el que no ho és.
Però com distingeix el sistema immunitari entre el que és una amenaça i el que no ho és? No ho sap de manera innata, ho dedueix del context. Quan una cosa nova arriba i destrueix teixits, les cèl·lules danyades envien senyals d'alarma, com si diguessin "aquí hi ha un intrús que fa mal". El sistema immunitari rep aquests senyals i activa el braç defensiu. Quan una cosa nova arriba i no destrueix res, com fan els microorganismes comensals del sòl, que colonitzen sense destruir, no hi ha senyals d'alarma i el braç regulador pot registrar-la com a innòcua.
Aquí és on entra el nou concepte dels "vells amics". Durant tota la història evolutiva humana, centenars de milers d'anys en els quals els caçadors-recol·lectors dormien a terra, menjaven amb les mans brutes, vivien envoltats d'animals i de sòl viu, el sistema immunitari va evolucionar amb una sèrie de microorganismes del sòl i bacteris que estaven sempre presents. Tan presents que el sistema immunitari va aprendre a comptar-hi: la seva presència era el senyal que el nen estava en un entorn natural i que el sistema immunitari podia calibrar-se correctament.
Però aquest registre acaba als tres anys. A partir d'aquí, la microbiota s'estabilitza i el sistema immunitari queda programat per a la resta de la vida. El que ha après durant aquesta finestra és el que recordarà sempre. Si durant aquest període ha tingut prou contacte amb els "vells amics" del sòl, els animals i l'entorn natural, el sistema queda ben calibrat. Si no, queda mal calibrat, predisposat a atacar coses innòcues.
Això explica per què la immunoteràpia al·lèrgica en adults funciona, però és molt lenta i parcial. Reprogramar un sistema immunitari adult és com canviar el sistema operatiu d'un ordinador en funcionament: es pot fer, però és lent, laboriós i no sempre definitiu. Programar-lo bé des del principi és molt més eficient.
I explica també per què la higiene moderna, tot i ser un dels grans avenços de la humanitat, ha tingut un efecte inesperat: en eliminar els patògens perillosos, ha eliminat també els "vells amics" inofensius que el sistema immunitari necessitava per calibrar-se.
Aquesta hipòtesi ha rebut un suport científic molt important gràcies a un estudi publicat recentment. S’ha identificat tota la cadena completa del mecanisme, des del bacteri concret que està present a les granges, fins al receptor humà que prevé l’asma. Si en voleu saber més, es titula “Gram-Positive Bacteria and the Inverse Association between Farm Exposure and Childhood Asthma” i s’ha publicat a NEJM Evidence el juliol d’enguany.
Abans d’acabar, un aclariment important: No diem que els nens hagin de jugar amb terra bruta ni que s’hagin d’embrutar deliberadament. Diem que el contacte natural i quotidià amb entorns no estèrils, com un jardí, un parc, un animal de companyia o verdures de l’hort, és suficient per rebre l’exposició microbiana que el sistema immunitari necessita.
La natura sempre ha sabut com calibrar el sistema immunitari. Potser n'hi ha prou amb no allunyar-nos-en tant.
